En vèncer els sarraïns, el Capità Angelats, des del balcó de les cases consistorials dona les gràcies als sollerics per la victòria.

Molt bé, sóllerics, molt bé:
vos n’heu desfet de primera,
heu sabut lluitar i vèncer
els moros a la carrera.

Heu defensat vostres cases
del robatori i la pirateria;
heu lluitat i heu vençut
amb coratge i valentia.

Heu fet més que no podíeu;
joves, vells, pobres i rics,
donant així una lliçó
molt gran als enemics.

N’hi ha moltes que s’han distingit
en aquesta gran batalla
destrossant i combatent
aquesta xusma i canalla.

S’han distingit i han fet s’homo
els bandolers amb els cans
fent-ne una gran carnisseria
d’un sens fi de Musulmans.

S’ha distingit i igualment
el Sergent Toni Soler,
que de moros se pot dir
que n’ha mort a té qui té.

A mi molt poc m’ha faltat
per ésser d’un moro vençut;
sa barba quasi he perdut
en mig d’aquest gran combat.

Es cavall m’havia fuit
pensant que jo era mort;
l’han trobat a ca’n Pancuit
menjant civada dins s’hort.

Però entre tots i sobre tots
s’han lluïdes dues dones,
que de valentes i fortes
n’han donades bones proves.

Visquen ses Valentes Dones
ara, sempre, i tot l’any
per haver mort a dos moros
amb sa barra d’en Tamany.

Ja hem guanyada sa victòria,
ja hem vençut als musulmans,
ja podeu tocar a glòria
i reprendre els vostres cants.

No importa ja que plorin
els infantons de mama
dins els braços de ses mares
tranquils ja poden estar.

Jovenetes d’aquesta vall
la vostra honra està salvada
ja han partit els sarraïns
que la volien tacada.

Dones i homenets vells
en aquesta vall vostres dies
los passareu sense témer
dels moros les pillaries.

Per lo tant, enhorabona,
a tots sense distinció,
donant gràcies al bon Deu,
a Maria i al Patró.

I mentres el món sia món,
se llegirà dins la historia
que els sollerics aquest dia
alcançaren honor i glòria.

Per, últim, preguem a Deu
pe’ls qui la vida han donat
per nosaltres poder tenir
sa pau i sa llibertat.

Visca Sóller, Visca Mallorca. Visca Es Firó!!!